Ara que ja sabem de què parlem, és el moment de conèixer una història molt interesant: el cas de l’Adil.

Primer hem de llegir la carta de l’Adil (tasca 1) i desprès reflexionar i respondre a les preguntes (tasca 2).

TASCA 1. Lectura individual del cas de l’Adil.

Llegeix i reflexiona:

“Hola, em dic Adil, i sóc un nou estudiant d’un institut de Barcelona. Vaig néixer fa tretze anys a Karachi (Pakistan). Allà vaig viure i vaig estudiar fins a aquest últim estiu.

Feia temps que escoltava als meus pares dir que més tard o d’hora hauríem de viatjar, potser a un altre país, ja que la feina ens els anava gens bé. I sí, així va ser. Sense saber molt més, ni el meu germà petit ni jo, un dia ens van dir que vindríem a Barcelona al costat dels meus oncles i cosins. Ells fa cinc anys que ja són aquí.

bp24Tot ha passat molt ràpid. Jo no volia anar-me’n de la meva ciutat, tota la meva família i amics i amigues hi són. Em fa pena deixar el meu equip de criquet. Jo sempre he estat el seu capità. Aquest esport sempre se m’ha donat bé. M’encanta batre i sentir que la pilota vola molt lluny. Allà era feliç.

Ara, sis mesos després de la meva arribada a Barcelona, puc dir-te que a vegades estic bé, però que en moltes altres estic malament. Els meus pares treballen moltes hores al dia, i molts dissabtes i diumenges també! Gairebé ens els veig, i el meu germà i jo els trobem a faltar. Tot i així, vam passar molt de temps amb els meus oncles i el meu cosí Noman, el qual també ve al meu institut.

Al meu institut estic bé, m’estic moltes hores allà. La meva classe és la de primer d’ESO C. La majoria dels meus companys de classe també vénen d’altres països com jo, encara que alguns hi porten molt més temps. A mi sempre m’ha agradat estudiar. Jo vull ser metge, però clar, no entenc molt la vostra llengua. L’escola s’esforça a ajudar-me, de fet, gairebé tots els dies les persones que no sabem català anem a una mateixa classe per aprendre-ho. Vaig millorant, però em va costant. Posa’t en la meva pell: t’imagines aparèixer ara mateix en una escola de la meva ciutat on es parla urdú? T’imagines trobar-te rètols o llibres amb aquestes paraules? ہمارے اسکول میں خوش آمدید (benvinguts a la nostra escola). T’asseguro que el meu idioma i el teu són la nit i el dia.

Educació física és la meva assignatura favorita. Com et vaig dir abans, jo sempre he estat el capità del meu equip de criquet. En canvi, aquí gairebé no es coneix el meu esport. Aquí predomina el futbol i el bàsquet, i aquests no s’em donen gens bé. Sóc una mica maldestre amb les cames! I més encara més quan he de botar una pilota!

Quan juguem a futbol a l’escola a vegades viu coses que no m’agraden. Per exemple, a l’hora de fer equips sempre em quedo l’últim. Qui ho diria! Jo sempre he estat el capità en el meu col·legi! A més, per jugar he de posar-me un dels petos pudents ja que encara no tinc l’uniforme esportiu de l’escola. Estic advertit, ja ho sé. De fet de vegades em castiguen per no portar-lo i no em deixen participar en les classes d’Educació Física. Els meus pares encara no m’ho han pogut comprar. Espero que ho facin aviat.

Un cop comença el partit sòl entrar molt poc en el joc. No em solen passar la pilota i quan fallo, alguns dels meus companys em diuen coses, les quals no entenc, tot i que les seves cares em diuen que no són paraules agradables. Segons Noman són tonteries i no he de fer-los cas. Tot i així sé que a vegades m’insulten, em conviden a que deixi de jugar i em vagi a la banqueta o jugui de porter. Fins i tot quan perdem, els meus propis companys em diuen que me’n vagi al meu país; Ja m’agradaria a mi!

Crec que se senten superiors a mi, i així m’ho fan saber quan em diuen que el criquet és una escombraria d’esport, que no surt a la tele, i que només es juguen en els països pobres.

Espero anar progressant molt en aquest esport per demostrar als meus companys que també puc ser bo. Veig molts partits de futbol al bar del meu oncle, i vaig aprenent les normes. Jugar, no joc molt. Els nois del meu barri gairebé no fan esport, i l’equip de futbol proper costa molts diners. Mentrestant, el meu germà petit i jo seguim practicant a la plaça de l’escola a l’espera de poder convertir-me també, en un futur, en el capità de futbol de la meva escola”.

Adil
Carta sobre la meva vida a Barcelona
Aula d’acollida, 2016

Enllaç a la lectura: Activitat 2.1. Coneguem el cas de l’Adil 

TASCA 2. Respon a les preguntes.

Desprès de haver fet la lectura, possa’t amb el teu grup de treball i intenteu respondre a les següents preguntes. Posteriorment, el docent dinamitzarà un petit debat (debat 1) on haureu d’explicar les vostres respostes, i per tant, les vostres vivències i opinions als respecte.

Preguntes:

  • Què et sembla la situació descrita per l’Adil?
  • Creus que l’Adil pot estar vivint un cas de racisme i xenofòbia? perquè?
  • Què opines de les conductes dels seus companys de classe?
  • Què opines de la conducta de l’Adil? estàs d’acord amb el que fa?
  • Què es podria fer canviar aquesta situació i per ajudar a l’Adil?
  • Quin rol juga l’esport en aquest cas?
  • A l’escola o fent esport, heu vist o patit en primera persona alguna situació semblant?
  • Explica’ns-el
    • Protagonistes
    • Descripció de l’acció
    • Esport on hi ha tingut lloc
    • Conseqüències

Enllaç a les preguntes: Activitat 2.2. Respon a les preguntes

CAIXA DE RECURSOS

Icons made by Freepik from www.flaticon.com is licensed by CC 3.0 BY  DESCARREGA’T

 Document de suport per la tasca 1 (PDF)

  Document de suport per la tasca 2 (PDF)

  RECURSOS EXTERNS